Museus
UN MUSEU PER A LA CERÀMICA DE MANISES
Article de Josep Pérez Camps
Fachada

Façana principal del Museu

L'enginyer Rafael Valls David, en la conferència que va pronunciar el 23 de desembre de 1893 en el Centre Artístic Musical de Manises, va exposar l'important que era per a la història conservar els nombrosos fragments de ceràmica que molt sovint es trobaven durant els treballs de moviments de terra i excavacions, al fer la fonamentació d'edificis dins del nucli urbà, a fi de contribuir a la correcta atribució de les pises medievals fabricades a Manises que, mal catalogades, s'exposaven en els principals museus europeus. Però a més, com a intel·lectual avançat al seu temps, Valls David, també coneixia els beneficis que per al desenrotllament de les la les fàbriques de la localitat tenia proporcionar una bona formació als treballadors, com a mitjà per a posar al dia la indústria ceràmica i no haver d'anar a remolc de les innovacions estrangeres. Per a això la creació d'un "Museu Artístic Ceràmic" i una "Escola de Dibuix Ceràmic", era, segons ell, fonamental. Desgraciadament, haurien de passar 74 anys perquè esta proposta de crear un museu de ceràmica a Manises es materialitzara.

El que no s'havia pogut aconseguir pel raonament intel·lectual de l'insigne enginyer, es va aconseguir gràcies a la pressió que va exercir el llegat testamentari que el metge José Casanova Dalfó (viudo de Pilar Sanchis Causa) va fer en favor de l'Ajuntament de Manises. Efectivament, el Museu Municipal de Manises va ser creat per l'Ajuntament per a no haver de renunciar a la generosa donació d'un edifici del segle XVIII significatiu, dins de la configuració urbana de la ciutat, ja que una de les clàusules testamentària establia l'obligatorietat de dedicar-lo a museu. La seua inauguració oficial es va celebrar el 26 de novembre del 1967 gràcies a la tenacitat del llavors regidor de Cultura, Vicente Ferrís Soler.

En els seus inicis la incipient col·lecció va ser instal·lada en el cos principal d'esta casa -construïda en 1787 per la important família valenciana de comerciants seders, el matrimoni format per Bernardo Ferraro i Rosa Causa-; però pocs anys després de la seua inauguració es va veure que l'espai disponible era insuficient per a exposar adequadament les peces que, de forma continuada, incrementaven les col·leccions del museu. Per això, i després del fallit projecte d'ampliació de1975, l'Ajuntament assumix en 1983 la imperiosa necessitat de la reforma i encarrega als arquitectes Vicente Lerma Rodrigo i José R. Sanchis Solsona la remodelació i ampliació de l'edifici, aprofitant un pati posterior. Al mateix temps, i en bona sintonia amb els arquitectes, Josep Pérez Camps redacta el projecte museogràfic.

Durant el període de 1985-1987 es duen a terme les obres d'ampliació i reforma de l'edifici, i s'aconseguixen un total de 1.218 m2 de superfície útil. Entre els encerts arquitectònics d'esta intervenció cal destacar, a més de la correcta restauració de la casa del segle XVIII, l'aconseguida articulació entre l'edifici antic i el nou, la qual cosa permet, a més de poder comptar amb una eficaç llum natural, establir un recorregut seqüencial per totes les sales en espiral ascendent.

Les noves instal·lacions, que inclouen magatzems, taller de restauració biblioteca, i sala d'audiovisuals, van ser inaugurades el 9 d'octubre de 1989, però des de llavors, les col·leccions exposades són periòdicament renovades d'acord amb un programa museològic que en síntesi perseguix recuperar, conservar, estudiar i divulgar la ceràmica de Manises des d'una perspectiva històrica, sense oblidar la promoció de la indústria ceràmica actual.

Contingut, activitats i serveis

Casanova

     José Casanova i Pilar Sanchis

El llegat Casanova Dalfó - Sanchis Causa incloïa, junt a l'edifici, un bon nombre d'obres d'art i objectes de ceràmica que van constituir el nucli inicial de les col·leccions del Museu de Ceràmica de Manises (MCM), augmentades posteriorment per donacions de veïns de la localitat, troballes i excavacions arqueològiques en el subsòl de la ciutat que de manera sistemàtica es realitzen des de 1990, i també per adquisicions molt selectives que tracten d'omplir els buits que puguen existir en els seus fons. El MCM compta en l'actualitat amb més de 5.000 obres, fonamentalment ceràmiques produïdes a Manises, de les quals s'exposen més de 1.000, dins d'un arc cronològic que comprén des del segle XIV fins a la primera meitat del segle XX, la qual cosa permet al visitant obtindre una completa panoràmica de les realitzacions d'un dels centres de producció de pisa i taulellets més importants i, sens dubte, el de més dilatada pervivència d'Espanya.

Una secció especial dins de les col·leccions del MCM, només exposada en part, és la formada majoritàriament per les obres premiades en el Concurs Nacional de Ceràmica de Manises, certamen anual que es va celebrar des de 1972 fins a 1987 i de la Biennal Internacional de Ceràmica des de 1993 fins a l'actualitat; a estos ingressos cal sumar nombroses donacions, entre les que destaquen dos: les 21 peces del ceramista Alfonso Blat (Benimàmet, 1904–València, 1970) i les 18 obres d'Arcadi Blasco (Mutxamel, Alacant, 1928). Esta col·lecció constituïx un dels conjunts de ceràmica de creació més complets d'Espanya.

Entre les activitats menys conegudes del MCM mereix destacar-se la coordinació de les excavacions arqueològiques que s'efectuen en el subsòl de la ciutat, dins de les zones protegides en el Pla General d'Ordenació Urbana; es tracta d'una labor d'especial rellevància ja que la informació i el material recuperat ens possibilita estufiar i donar a conéixer amb solvència la variada i rica producció dels tallers baix medievals, gràcies als quals Manises ocupa un lloc privilegiat en la història de la ceràmica mundial.

El museu també compta amb una notable biblioteca especialitzada en ceràmica amb més de 3.000 volums, que pot consultar-se durant l'horari que té establit d'obertura al públic.

Pel que es referix a les activitats del MCM cal mencionar l'organització de la Biennal Europea de Ceràmica, la producció d'exposicions temporals i la publicació de monografies i articles basats en les investigacions dels seus fons. El MCM també compta amb una sèrie de documentals audiovisuals sobre temes relacionats amb la ceràmica de Manises, com: Les tècniques tradicionals de la ceràmica a Manises, Reflexos de Manises i Manises ciutat de la ceràmica, els quals es projecten als visitants del Museu que ho sol·liciten i es poden adquirir en la botiga. Com a centre de documentació, el MCM també proporciona informació sobre les fàbriques, tallers i magatzems de ceràmica de Manises, tant històrics com en actiu.

L'exposició d'una seleccionada part de les seues col·leccions està estructurada en sis grans apartats o sales:

1. Vestíbul - Cuina, 2. Tecnologia, 3. Segles XIV-XV, 4. Segles XVII - XVIII, 5.1. Segle XIX, 5.2. Segle XX, i 6. Ceràmica d'art.