Ús i Promoció del Valencià
Concert de campanes a Manises
16/11/2018
El passat 11 de novembre es va celebrar un concert a la plaça de l'església Sant Joan Baptista de Manises, en el qual van sonar els tocs medievals més destacats, els tocs que, fa cinc i sis segles, acompanyaven i marcaven la vida diària dels nostres avantpassats.
El passat 11 de novembre es va celebrar un concert a la plaça de l'església Sant Joan Baptista de Manises, en el qual van sonar els tocs medievals més destacats, els tocs que, fa cinc i sis segles, acompanyaven i marcaven la vida diària dels nostres avantpassats.
 
Entre aquests tocs, hi havia l’àngelus, que anunciava l’arribada del moment de parar les activitats i anar a dinar; el toc de tronades, que sonava fins que escampava la tempesta i instava els ciutadans a orar per a aconseguir-ho; els esperats repics de festa; o el toc de mort de clergue, que avisava d’un traspàs a la comunitat.
 
Tradicionalment, la vida als pobles girava al voltant de l'església, i les campanes eren un instrument omnipresent i imprescindible en la vida dels seus habitants. El seu so s’escoltava per tot el poble, avisant i congregant als diferents actes i anunciant les hores del dia. Amb el temps, aquests sons han anat caient en l’oblit i el silenci i, malauradament, les noves generacions desconeixen la seua existència.
 
Per això, tal com explica Xavier Morant, regidor de Cultura i Promoció de l’Ús del Valencià, «l’objectiu d’aquest concert ha sigut donar a conéixer a tota la població, i als més joves en especial, la xarxa social més antiga, la dels tocs de les campanes, tant en el seu vessant lúdic, el plaer de sentir tocar campanes, com didàctic, per difondre el valor i la importància dels tocs tradicionals en la vida dels nostres avantpassats».
 
Atés que diumenge, 11 de novembre de 2018, es commemorava a tota Europa el centenari de l’acabament de la Primera Guerra Mundial, es va aprofitar el concert de campanes per sumar-se al record d’aquesta efemèride. Per això, abans de començar a tocar el repertori medieval, es van fer sonar les campanes amb un toc que conjuminava la tristesa i l’alegria que encarna aquesta data com a símbol de pau.